Sobre l’amor que enlaira el pensament
parla el futur que tu ara em descrius.
No és tan fred l’hivern com un estiu
passat sol de sol a sol. Amic vent,
que a més a més que em dóna la paraula
m’acompanya al llit. És com un diamant
per a qui el temps no passa. Imperant
el llibre ordena dilemes. La faula
s’aixopluga a les pàgines de seda
i evoca una boca d’ivori o or.
Com quan badalla l’aurora que neda
en un foc d’espurnes (rumor, remor!),
jo entomo la dansa que es mou freda
jo entomo la dansa que es mou freda
i la deso dins l’ànima. Tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada