Dolçor

   Em desperto sobresaltat i xop de suor freda, envoltat per una dolçor quasi melosa que s'olora en l'ambient i empalada els sentits. Somiava en una presència femenina i dolça que m'atacava alhora que em seduïa, que m'assassinava alhora que em posseïa, que m'apunyalava alhora que em donava un petó. Somiava que just en el moment que ella m'anava a rematar em despertava.

   I ara estic despert, panteixant i olorant aquesta melositat de l'ambient que m'envolta i m'atrapa. I noto una presència que s'apropa gràcilment però segura i molt lentament cap a mi. Abans que no m’adoni, la presència ja em roça i em somriu d'una manera amigable, amorosa, seductora i agradable. Entremaliada, com si volgués jugar amb mi. De fet, jugant amb mi. M'encisa amb una màgia i un misteri tals que encara que ho desitgés amb tota la meva voluntat, no podria escapar d'ella. Però de totes maneres no ho vull. Vull que romani amb mi eternament, juntament amb la dolçor que l'acompanya i l'erotisme que comporta, vull que s'estiri al meu costat i no m'abandoni mai. Mai...

   Com si m'hagués llegit el pensament, m’aparta molt suaument cap a un costat i es fa un lloc al llit, estirant-se amb mi i sense deixar-me de somriure. Respira que quasi no sembla que ho faci, només eleva lleugerament els seus pits, només lleugerament. I tot i així el seu alè m'hipnotitza quan es posa a sobre meu i em xiuxiueja i suplica sincerament, front a front, que visqui aquesta nit com si fos l'última. Recordant-me del somni, ho trobo irònic però no li puc negar res (més voldria) i, tot i que no sé d'on ve i no sé on anirà, ni si tornarà o se m'endurà en una fuga cap al no-res, visc apassionadament la nit, com si fos l'última.

   Quan s'apropa l'aurora, la misteriosa, daurada i tímida aurora que harmonitza amb la dolçor, màgia i elegància de moviments com la llum que es filtra entre les escletxes de la persiana, només aleshores, quan arriba l'aurora, ella deixa caure el seu pes molt lleugerament, com si no en tingués, sobre el meu cos, uneix el seu nas al meu i esbotza el darrer somriure (i quin somriure...) mentre em fa el primer petó, a la galta dreta. Un petó tímidament humit que em crema tota la cara i fa que un calfred em recorri de dalt a baix i de baix a dalt de l’espinada. Recuperat del misteri i la sensació tendre i esgarrifosa del petó, veig com una llampada, com un reflexe de llum esmolada baixa volant en picat i en direcció a la banda esquerra del meu coll.

   Em desperto sobresaltat i xop de suor freda, envoltat per una dolçor que s'olora en l'ambient i empalaga els sentits.