L'anomenen Seguretat

 Darrerament sento que em manca la inspiració, que se m'acaben les idees i els personatges per a crear i això que amb prou feines n'hauré creat una dotzena de diferents...Però, quin és, doncs, el problema? ... Cap ni un. Baixa autoestima, que diuen. I no sé perquè dic aquestes bajanades si, de fet, sempre que agafo el llapis acaba venint-me alguna idea al cap. I la d'avui, a classe de literatura i aprofitant que ja he acabat de llegir En Quixot de la Taca, és la següent:

 Va passar, aleshores, per la porta detectora de metalls, somrient els guardes i vestida, com sempre, molt elegant. La tria del dia era una curta faldilla de tub amb una escletxa al cantó dret, que estava acompanyada d'una brusa blanca, descordada del botó superior i que deixava poc a la imaginació i bastant més a la vista. La brusa i la faldilla, unides un gros cinturó de cuir de color marró fosc amb una civella daurada i subtil alhora, estaven clausurades sota una cenyida i breu americana negra, tan breu que es podia comparar amb un sospir que quasibé s'intueix més que es veu. Tot això estava coronat per uns fantàstics i alts tacons d'agulla, d'aquells que farien semblat un ànec a qualsevol dona del planeta, però que a ella no feien més que donar suport a les seves esveltes, llargues, ben depilades cames. Amb la seva mirada negra com les seves ninetes i segura, va encisar els guardes i així va aconseguir passar tot i que pités, amb el pretext que la culpa la tenia la civella. Amb la mateixa seguretat va superar el control de passaports i l'entrada a l'avió. Ara només calia esperar que una hostessa l'atengués. Poc abans que es posessin els motors en marxa va demanar per anar al bany i, amb l’excusa que no sabia on era i l'amabilitat de la jove que l'atenia, es va fer acompanyar. Fora de la vista de tot l'avió, l'inhabilità d'un cop de puny a l'estómag, li va prendre la roba i li passà la seva. La va fer anar a ocupar el seu lloc sota l'amenaça de mort. Un cop, va haver col·locat el detonador al seu lloc, ella sortí de l'avió dissimuladament i amb el seu usual posat altiu i sens haver-se ni tan sols despentinat i se'n tornà cap a la ciutat, satisfeta. L'endemà sortiria a tots els diaris i en portada l'explosió accidental d'un motor d'un avió quan aquest es disposava a enlairar-se. I amb aquest "accident" ja anirien nou explosions de motor en nou ciutats diferents i amb nou companyies diferents, sense que ningú sospités que era la dona més bella del món, la responsable.