TERCETS

Quan sents vergonya de tu mateix
que difícil és obrir-se de cor,
quan l’egoisme es mostra en feix.

Les paraules perden vàlua d’or,
el pensament perd tot el seu sentit...
Cal distingir entre vida i mort?

S’escapaven dues gotes. M’han dit:
“calla... aquest ja no ets tu.
Per què vols seguir vivint així?

És ben cert, és ben cert. no ets tu”
Canviaré el món, però he de canviar jo
Si no sé ni què sóc vaig fotut.

Ja no puc estar a l’habitació
No puc esdevenir un inútil més
De què em serveixen fe i reflexió?

De què em serveix l’art, de què em serveix?
La música, poesia, el vers?
De què serveix tot plegat.. de què?

Si ni tan sols sé conviure amb mi
Si no sabré mai acceptar el destí.
Estúpid! No saps ni cuidar un amic!


(Aquesta es la ironia d’expressar el que defenso mitjançant allò que critico. però com, al cap i a la fi, descuido la mètrica... m’ho acabaré perdonant)