Cau, cau l’arena d’amunt cap a avall.
El tractor rodant fa un soroll constant.
L’herba vibra, balla, amb el vent suau.
Ella és verda. Amunt, el cel és blau.
Els troncs verticals tenen buides copes.
Adornen l’hivern amb el campanar.
Nostre Sol escalfa la meva roba
i uns quants ocells donen vida al voltant.
Dins meu, ben endins, noto l’escalfor,
noto el dolç ritme de la serenor.
I sóc la màgia de poder saber
que el que no es dóna, s’acaba perdent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada