DÀNAE

Com la dama espera el seu amor,
com l’anell espera el seu diamant,
com la donzella espera l’amant,
Dànae anhela el seu salvador.

Està reclosa en l’etèria presó
de l’enveja, l’orgull i la passió.

Dànae es ressent del tedi odiós.
La princesa escapa somiant
de la monotonia imperant
d’aquest medi de color oliós.

És reclosa en la presó metafísica.
Ella espera aquesta sensació mística.

Jo l’admiro. I en aquest moment
la pluja d’or la ve a salvar.
Vull ser Eros, qui l’estimarà
com el clàssic Zeus omnipotent.

Jo allibero la musa empresonada
amb la carnalitat de ma mirada.